| 2010 - Un, dos, tres...! ("One, two, three...!" de Ferenc Molnár) | |
Comèdia trepidant, de diàlegs aguts i punyents. Aparentment frívola, l'obra s'erigeix com un retrat incisiu i mordaç, una sàtira de la lluita de poders entre el comunisme de consignes i el cinisme capitalista en el marc del Berlin del teló d'acer. Text que van fer cèlebre Billy Wilder i James Cagney en la pel·lícula que duu el mateix nom, l'any 1961. | |
| 2008 - Mentiders ("The Lying Kind", d'Anthony Neilson) | |
Comèdia negra anglesa, en la que dos policies londinencs han de comunicar a una parella d'entranyables vellets la pèrdua de la seva filla en un accident. Retrat àcid de la societat urbana que es materialitza a travès d'una mirada crítica a la família, el barri, l'Església i l'Estat. | |
| 2007 - Res és el que sembla ("Ruidos en la casa", d'Anthony Marriot i Alistair Foot) | |
Vodevil anglès que conté tots els elements propis d'aquest gènere: equívocs, suplantacions de personalitat, escenes desenfadadament pícares i, sobretot, moltes portes, a través de les quals els personatges lliguen una trama surrealista. | |
| 2005 - No et beguis l'aigua ("Don't drink the water", de Woody Allen) | |
La primera obra de teatre del famós director, escrita al 1966. Sàtira de la intolerància política i de la incomunicació de les famílies. L'obra presenta un cúmul de personatges, ni bons ni dolents, la vida dels quals es regeix per l'absurd i el caos. | |
| 2004 - Mareig (De Jordi Sánchez) | |
Comèdia coral de diferents personatges que, partint d'una vida rutinària conflueixen en un vaixell cap a Mallorca. Un cop a bord, les seves vides s'entrecreuen fins a generar tot tipus de situacions divertides i absurdes. | |
| 1998 - La Pau retorna a Atenes (de Rudolf Sirera, amb música de Carlos Mormeneo) | |
Comèdia musical inspirada en l'antiga Grècia. Sàtira implacable dels clàssics grecs, esperpèntica, descarada i fresca. Representacions al Catllar i El Pont d'Armentera. | |
| 1997 - Dotze homes sense pietat ("Twelve hungry men") | |
Drama basat en la difícil decisió d'un jurat a l'hora de deliberar un veredicte. Colpidor text que posa de manifest les diferències culturals i econòmiques que existeixen entre classes socials. Reflexió sobre el prejudici i la xenofòbia que té a dotze persones, a mode de mostra representativa de la nostra societat, com a protagonistes d'una trama intensa i descarnada. Representacions al Catllar. | |
| 1996 - Quatre nits de nuvis de tres (Nicasi Camps i Pinós, direcció de Josep Alarí) | |
Quatre escenes. Quatre habitacions nupcials. Quatre parelles... i un convidat inesperat. Comèdia d'embolics amb un format original i fresc, on les sorpreses es succeeixen. Representacions al Catllar, Montferri i El Pont d'Armentera. | |
| 1995 - Pel davant i pel darrere ("Noises off" de Michael Frayn) | |
Obra mestre del gènere. Comèdia de culte en la que el teatre satiritza el propi teatre. Els actors esdevenen personatges i els personatges es transformen en actors. Organitzada en tres estadis que mostra l'evolució d'una companyia de teatre a través del temps, des de l'assaig fins a la representació, passant per l'estrena. De complexitat tècnica, doncs es necessità un escenari de dues plantes que fos desmuntable, aquesta obra significà un repte tècnic i interpretatiu per a l'enramada. Representacions al Catllar. | |
| 1994 - Perruqueria de senyores (de Rafael Anglada) | |
Representacions al Catllar. | |
| 1993 - El marit de la Marina és mariner (de Nicasi Camps i Pinós) | |
Representacions al Catllar. | |
| 1992 - Assaig general (de Josep Escobar) | |
Representacions al Catllar i La Nou de Gaià. | |
